CANÇÓ DE LA INDIFERÈNCIA

No tinc res a oferir-te i tanmateix em dóna igual.

El món em cau sempre per terra i jo no deixo fer-me mal.

Quan tu has anat, jo encara no he tornat m’agradaria treure’t el vestit

i volar i sentir l’olor a vi barat, oblidar-me del meu passat.

Dilluns he dormit molt bé i no recordo que hi fas ací.

Desitjo que haja anat molt bé pren-te el cafè i torna al llit.

Si te’n vols anar, si no has estat ací tranquil·la jo t’imaginaré,

sóc molt bo per a açò , tinc ganes de menjar, un tallat, una copeta de vi.

I conta’m qualsevol mentida i digues que has estat molt bé al meu costat.

No et demano que m’estimes no ho podria suportar.

Penjat, tot el dia al sol què més podria desitjar.

Veient com la gent es mou voldria ser un ciutadà

per a sentir com ells, per a pensar com ells i no haver-me de preocupar

si és roí o és bo, si està bé o dóna igual, si tens la culpa o la tindràs.

Recorda’m quan siga de dia que la llum del sol em fa mal i em torno cec,

és l’estranya malaltia dels que bevem i somiem.

Lletra i música:

Joan C. Villalonga Artola

Tomás D. Villalonga Artola

Francisco J. Ibañez Paus

COSES A DIR

Tinc un amic que sempre em diu: "Açò va mal".

Ja quasi no entenc a ningú no tinc amb qui parlar.

I a la fi ell pensa si serà,

ell qui ha estat sempre equivocat.

Parla de guerra , i diuen: "Tot va bé!

la gent es mor, però que hi farem.

No tingues por, a nosaltres no ens passarà,

tenim l'exercit, la marina i l’aviació".

No em digues res que no sàpiga,

no em mires més així,

deixa’t portar per la lògica,

pensa quan tingues coses a dir.

Parla de legalitzar i sents: "Digues NO!"

qui ho entendrà si no em dones més explicacions,

qui m’ha de dir que no puc prendre si vull somiar

si jo conec el futur d’aquesta diversió.

Quan digues el que penses, quan penses el que dius,

conserva la teva imatge, potser et puga servir

quan hages de presentar-te davant dels teus superiors

si vols mantindre el teu treball, és la teva decisió.

No em digues res que no sàpiga,

no em mires més així,

deixa’t portar per la lògica,

pensa quan tingues coses a dir.

Lletra i música: Joan C. Villalonga Artola

LET THE GOOD TIMES RUN

I was born across the water

one better time

in this life

I won’t cry

baby let me be your love

Let the good times run

Let the good times run

Let the good times run

Baby I love you so

Ask your friends where is the reason

For kill or die

Tell me why

You and I

Are the kind of love this night

Let the good times run

Let the good times run

Let the good times run

Baby I love you so.

Lletra i música: Joan C. Villalonga Artola.

ELS TEMPS PASSATS

La gent, tota la gent

que inventa somnis dins d’un vell local

bevent, sentint, perdent

tota mena d’oportunitats

escoltant el vell blues de l’ansietat

em trobo sol i no puc fer res més

que recordar, els temps passats, els temps passats.

Passejo per la ciutat,

miro ombres de la gent canviant,

em muir per fumar

i no tinc somnis que poder somiar.

La vida corre i no m’escolta

qui sap on anirà

no tinc res en què pensar

sols em quedes tu i els temps passats.

Et miro i no puc entendre

per què estàs encara al meu costat,

deu ser eixe sentiment

que la gent intenta explicar.

La vida corre i no m’escolta

qui sap on anirà

no tinc res en què pensar

sols em quedes tu

i els temps passats.

Lletra i música:

Francisco J. Ibáñez Paus

Joan C. Villalonga Artola

CANÇÓ D’EN ROC

En un forat vell i tendre

viu en Roc prou lluny d’ací

oblidant-se de tot el que passa

si no li agrada si no ho pot digerir.

Està fart de tanta hipocresia

i que la vida sempre el tracte així

ha trencat mil ampolles i no voldria

llevar-se demà pel matí.

No corre diu que no li fa falta

arribar tan prompte al seu destí

et somriu abans de caure

i no pot fer res més que dir

que ja no sap qui ha tingut la culpa

de la seva trista relació

amb la misèria i companyia

simplement és que està fart de tot

Si la barba li creix se la mira

i ell pensa que a ningú li fa mal

perquè eixes dones tan netes li diuen

pobre home, on ha anat a parar?

Si semblava un senyor decent

amb treball una dona i tres fills

que vestia de gris els diumenges

i de negre cada festa d’abril.

Lletra i música: Joan C. Villalonga

Arranjaments: Four On Six

LA LLUM DE LA CIUTAT

Has pujat de pressa, i ha caigut el món als teus peus

tens tots els encants per a fer un home malbé

veuràs, la llum, brillar.

Et mous per la vida i no coneixes gent com tu,

mostres un somriure i penses que no ha estat molt dur,

seràs la llum de la ciutat.

La competència és dura, la gent no sempre et desitjarà,

tens dies que no trenques cap cor i són dies que perdràs

està molt prop la fi.

La vida passa i corre, la carn es cau i et deixa malbé

no seràs sempre jove, no tindràs sempre el mateix cabell

ho saps , voldràs, abandonar.

Lletra i música:

Joan C. Villalonga Artola

Francisco J. Ibáñez Paus

DÓNA'M UNA EXPLICACIÓ

Tinc tantes raons per a fer-te callar

Però t'escoltaré si m'ho pots raonar

Estic fart de la gent que no em mira als ulls

I de tot el món que diu que ho sap tot

Dóna'm una explicació per a dir que la festa

És cultura i defensa del bou brau

Si no els torturem i matem què seria d'ells

I de tot el "respectable" que desitja la sang

Jo no et comprenc i estic escoltant

Tot el que dius em sona tan estrany

Jo crec que mai t'has parat a pensar

Em fas molta por si ho dius de veritat

Dóna'm una explicació per a dir que les dones

No comprenen res i se les pot enganyar

Que la vida els dóna una missió en la casa

I que tu estàs fet tan sols per a triomfar

Dóna'm una explicació que em puga convèncer

Que la teva raça és la millor

Pensa qui roba i mata en aquesta ciutat

No has pensat mai bé que són del teu color

 Lletra i música:

Joan C. Villalonga